Bon dia Francesc, gràcies per fer-me la primera pregunta al portal Osoigo.

Un dels problemes que tenim com a país, a nivell formatiu però també a nivell laboral és el del desplegament dels estudis d'FP. La nostra distribució formativa no s'assembla a la d'Europa (més llicenciats universitaris que estudis de formació professional, mentre que a nivell del conjunt europeu la distribució és al revés), fet que fa de la FP un camp formatiu al que li queda molt per oferir i que cal explotar. Si a aquest fet li sumem que la crisi econòmica actual fa que haguem de reformular el model laboral, queda un conjunt interessant per combinar.

En aquesta voluntat que té la nova llei d'FP (entre d'altres) d'avançar cap a un model dual entre la oferta formativa i les necessitats del mercat de treball, que han de permetre una part de l'aprenentatge a la pròpia empresa, els ens locals (fonamentalment els Ajuntaments) hi juguen un paper essencial. Cap administració té més facilitat per gestionar i apropar la oferta formativa dels centres (de gestió municipal o de la Generalitat) a les necessitats de les empreses del territori que els Ajuntaments. Els territoris són diferents a nivell productiu i per tant la gestió de la oferta-demanda de formació s'ha de gestionar des de la proximitat. De fet, el projecte de llei d'FP que ara es troba en fase de debat parlamentari, ja va en aquesta línia i dibuixa els ens locals com a agents en aquest àmbit.